El noucentisme : moviment culturel et artistique catalan
Classé dans Électronique
Écrit le en 
français avec une taille de 2,96 KB
El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica va perdurar fins a la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle.
La Mancomunitat
La Mancomunitat va permetre crear una infraestructura normalitzadora de la llengua i la cultura catalanes, de la qual destaquen : l'Institut d'Estudis Catalans (1907), l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (1913), la Biblioteca de Catalunya (1914), l'Escola de Bibliotecàries (1915) i la Xarxa de Biblioteques Populars. També va ser important la celebració del primer Congrés de la Llengua Catalana (1906) i la creació de la secció Filològica de l'IEC (1912). Aquesta va ser crucial en l'elaboració de la nova normativa del català, sobretot amb la creació de la càtedra de Pompeu Fabra (1912), la qual cosa va afavorir la promulgació de les Normes ortogràfiques (1913), la publicació del Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica (1918) i, més endavant, el Diccionari general de la llengua catalana (1932).
Característiques
La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. Per això s'oposa als moviments precedents. Rebutja el modernisme i el romanticisme per l'exaltació que fan dels sentiments extrems i el trencament de les normes, en lloc d'abraçar la mesura propugnada pels noucentistes com a signe de civilitat. Igualment, però, actuen contra el laïcisme i el positivisme (dos corrents que combaten un cristianisme que els noucentistes identifiquen amb el país) i reivindiquen el pes del passat, de la tradició. Com que l'art és artifici i transformació del que es veu, s'allunya del naturalisme i dels moviments realistes, que només busquen reproduir la realitat i no mostrar-la com un ideal.
Es pot resumir l'afany noucentista en uns principis enunciats per d'Ors :
- L'imperialisme : el terme indicava un nacionalisme no separatista[1], sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba.
- L'arbitrarietat : l'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una sublimació, una millora; qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor.