Estratègies de lectura i selecció de llibres

Què fem ara i avui sense la classificació?

Un mateix llibre té diferents nivells i interpretacions lectores. Això vol dir que ens hem de negar a establir nivells d'edat, ja que no hi ha d'haver fronteres lectores.

1. Coneguem els nostres lectors

• Hem de donar a conèixer diferents gèneres, no els hem de deixar que segueixin amb el mateix gènere.

2. Llegim a fons els llibres

• Informació.
• Discussió: interacció entre els llibres i els seus destinataris. L'ideal seria entre mestres abans d'exposar als alumnes.
• Mètode.

3. Establim itineraris i plans lectors

• Planificació vertical: un mestre tria i els altres el segueixen (és recomanable aquesta planificació). Aquesta planificació va des de P-3 a 6è.

4. Observar a fons els clàssics

(versions originals, adaptacions, hipertext).

• Hem de donar versions diferents de diferents llibres. Hem de trencar estereotips i no basar-nos només en una versió. La riquesa és en la varietat. (Ex: L'Alícia de Disney i l'Alícia de Pat Andrea). Hem d'oferir varietat, diversitat, els clàssics han de ser presents, sent conscients de què aporta cada versió.

5. Plantejar un objectiu de lectura

Col·lectiva, individual i intensa.

6. Apunts per triar un bon llibre infantil (Pep Molist)

• Un bon llibre per a un infant ha d'agradar a l'adult. Pensem que la literatura infantil és un món aliè a nosaltres. Si som capaços de jutjar una obra per adults, som capaços de jutjar-ne una d'infantil. Hem d'exigir el mateix que exigiríem a una obra per adults. Com més gran és el ventall de lectors als quals arriba, més gran és la qualitat del llibre.
• El valor estètic i literari ha de prevaler sobre el valor didàctic. Tant si s'adreça a un infant o a un jove, la literatura infantil i juvenil té una forta càrrega didàctica i per aquest motiu s'han de fer arribar coneixements i mostrar actituds. Un llibre ha de captar l'interès del lector perquè el gaudeixi de la millor manera. Una obra de ficció sempre té un tema i un missatge, però és important que els infants viatgin dins d'ella d'una manera subtil i a l'aula no es converteixi en una obra de coneixements. El lector, a poc a poc, va captant els missatges i comprenent els continguts que l'autor ha disposat dins l'obra. És un aprenentatge lent i a llarg termini. L'infant, quan és lector, millora la manera d'expressar-se oralment i per escrit i la riquesa del vocabulari.
• Un bon llibre ha d'estimular la capacitat crítica del lector. pel fet d'adreçar-se a un infant, l'autor no hauria d'abaixar el nivell d'exigència que aplica per a un adult (personatges ben caracteritzats, l'ambient treballat, llenguatge precís, la història, tot ser de fantasia o realista, hauria de ser coherent).
• Un bon llibre ha de ser original. Tot està inventat i expressat d'alguna manera, però això no vol dir que no es puguin fer combinacions amb els mateixos elements, mateixes paraules, uns personatges i unes situacions similars. Una bona obra hauria de portar sempre alguna novetat i no s'hauria de limitar a reproduir models ja establerts per aprofitar l'èxit d'altres obres que no han aconseguit.
• Un bon llibre és comunicació. Una de les funcions de la literatura i l'art és tocar la fibra de les persones, desvetllar els sentiments i emocions. La qualitat i la força d'un text es mesuren per la seva capacitat de desvetllar imatges, emocions, reflexions sense haver d'enviar un missatge directe. Poder recordar les sensacions que ens han provocat. Si l'obra no desperta cap sentit, és que no ha aconseguit comunicar-se.
• Fer una bona tria és afavorir una trobada entre el llibre i l'infant. Això és la conclusió dels altres 5 punts. El fet de gaudir de la lectura en els primers anys de la vida recolza una trobada entre l'infant, l'adult i el llibre. També fer una bona tria et permet llegir i comparar molt, participar en clubs de lectura de llibreries i biblioteques, consultar revistes i remenar la biblioteca, escoltar opinions...