Estructura i context de *Llibre de meravelles* de Vicent Andrés Estellés

1. Estructura de Llibre de meravelles

Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés s'estructura en tres parts. La primera i la tercera estan escrites en art menor, i la segona en art major (versos alexandrins).

La primera part es titula (Teòrica i pràctica de la flor natural) i està formada per deu poemes sense títol. El títol remet a un manual d'aprenentatge, i el contingut s'associa amb el context valencianista dels anys 50. És una resposta irònica contra la poesia acceptada oficialment: jocfloralista, folklòrica, tradicionalista i còmplice amb el franquisme.

La segona part està formada per 47 peces (totes amb títol i citació inicial, excepte dues). Aquesta part consta de set subapartats on trobem l'evocació d'un passat feliç a partir d'un present gris, la inspiració escènica de la guerra i la postguerra, i l'amor com a tema transversal.

La tercera part es titula (Propietats de la pena) i està constituïda per cinc poemes sense títol. No es tracta d'un fragment nostàlgic i trist, sinó d'un al·legat esperançador que encoratja els valencians davant del sistema de pàtria. Estellés s'erigeix com a portaveu cultural del poble i com a encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva dels valencians.

Un poema emblemàtic d'aquest poemari, que apareixerà també dins del mural del País Valencià, és el que comença amb el verb sentenciós assumiràs la veu d'un poble.

Per a aquest poemari, Estellés s'inspira en el Llibre de meravelles de Ramon Llull (segle XIII), pel que fa a la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i el ressò medieval que va escollir. A més, el jo líric s'identifica amb el personatge Fèlix, ja que es tracta d'una literatura testimonial, més o menys irònica, d'allò que veu i viu en la realitat.

2. Coincidència entre el context descrit i el de producció de l'obra

En el context dictatorial i repressor de la postguerra, els escriptors catalans es veien obligats a escriure en silenci, perquè les oportunitats de publicar en la llengua pròpia eren inexistents. Per això, les dates de publicació de les obres de V. A. E. no coincideixen amb les dates de creació.

Una gran part de la producció de V. A. E. ha aparegut amb retard. De fet, entra en joc com a poeta en la dècada dels setanta, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos. Estellés editava de manera molt dispersa a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat el manuscrit de Burjassot, de difícil datació.

El 1972, l'editorial 3 i 4 va publicar el primer volum de la seua obra completa i, des d'aleshores, es produeix el denominat boom Estellés, que es manifesta en un ampli reconeixement per part dels lectors.