Figures del Segle d'Or: Ausiàs March i Isabel de Villena

Ausiàs March: el gran poeta del Segle d'Or

Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jaume March, escriviren també bons versos.

Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants (sembla que com a senyor feudal era una mica dèspota amb els seus vassalls) i va participar en alguna guerra: en l'expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420, continuada l'any següent a Sicília i Nàpols; el 1424, a més, era present en una expedició a l'illa nord-africana de Gerba.

Es va casar dues vegades: la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills; la segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense descendència legítima, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards.

Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta i posteriorment. La seva obra es caracteritza, en general, per tractar l'amor en termes morals i mitjançant imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc.) adequades a l'estat d'ànim pessimista que vol transmetre.

Isabel de Villena: escriptora i religiosa

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana, protofeminista del segle XV [1].

Va néixer probablement a València el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmara. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.

Durant la seva vida religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu.