Figures literàries, poesia trobadoresca i llengua catalana
Figures literàries
Epítet : adjectiu que no aporta cap informació al substantiu que acompanya.
Eufemisme : substitució d'una expressió malsonant per una de més suau o embellidora.
Hipèrbole : exageració.
Pleonasme / tautologia : redundància.
Apòcope : supressió de fonemes o síl·labes al final de la paraula.
Metàfora i altres tipus de transferència de sentit :
Tere : apòstrofe.
Cagar-la bé : disfemisme.
Em fa mal el cor : hipèrbole.
Viure és morir lentament : antítesi.
Vaig veure un Dalí al capçal del llit : metonímia.
En negre sutge : epítet.
Conceptes mètrics i poètics
Sinèresi : unió discrecional de dues vocals que normativament no formen diftong.
Rima encadenada : dues estrofes en què la rima està formada per l'estructura ABAB CDDC.
La poesia trobadoresca
L'amor cortés
L'amor cortés era el tema predominant en la poesia trobadoresca. Tractava sobre el romanç entre el trobador (hom) i la dama (midons), que solia ser d'una classe social més elevada que ell i sovint estava casada; per tant, el seu amor no era possible. També hi intervenen el marit (gilós) i els acusadors (lausangiers). S'escrivia en provençal.
Gèneres de la poesia trobadoresca
Cançó : tracta sobre l'amor cortés; és el gènere típic de l'expressió amorosa trobadoresca, en què el poeta lloa i idealitza la dama.
Sirventès : crítica una persona; el trobador malparla d'algú.
Plany : referit a un personatge ja mort, en memòria seva.
Pastorel·la : diàleg entre un noble i una camperola.
Alba : tracta sobre el moment en què els amants s'han de separar després d'haver passat la nit junts.
Importància de Ramon Llull en la història de la literatura
Ramon Llull és el primer que parla en català en qualsevol tema i adapta la llengua. És el creador del vocabulari català: a partir de les llengües clàssiques crea noves paraules. Va utilitzar el català en textos que en aquell moment només es podien fer en llatí.
Article amb sigles i noms estrangers
Exemples : la Haia, l'IVA, l'IRPF, el JOR, la UNESCO, l'asimetria, la una, l'ena, el hall, l'snack, la FP, l'ONG, la UEFA, la FM.
Escriu correctament
Va demanar el de sempre, un cafè amb llet (la mateixa cosa que sempre).
El que més m'agrada és ballar (allò que més).
Vindré el més aviat possible (el més aviat).
Per tant, el de sempre és el que val (la cosa de sempre és el que val).
T'desitjo el millor per al futur (la millor cosa).
Paraules compostes
Escura-xemeneies, maldecap, parallamps, para-xocs, sud-africà, escuradents.
Concepte de romania
El criteri genètic estudia les llengües emparentades a partir d'un avantpassat comú, ja que disposen de documents o es poden fer reconstruccions mitjançant hipòtesis d'un primer llenguatge. Totes les llengües que tenen un avantpassat comú formen una família lingüística. La nostra pertany a les llengües romàniques, que deriven del llatí vulgar.
Romània són les terres on l'Imperi Romà va dur el llatí. El llatí fou el principal factor de cohesió de l'imperi.
Procés
Va conviure amb la llengua pròpia de cada zona dominada pels romans.
Va ser la llengua parlada per la població.
La corrupció de les institucions que controlaven el poder i la invasió per part dels pobles bàrbars van provocar, a final del segle V, l'ensorrament de l'Imperi Romà d'Occident i la fragmentació dels territoris que el formaven.
Llengües
Galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, romanx, romanès.