Grans Escriptors Catalans: Enric Valor, Mercè Rodoreda

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives va nàixer el 22 d'agost de 1911 a Castalla i va morir el 13 de gener del 2000 a València. Fou un narrador i gramàtic que va fer un dels més importants treballs de recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la normativització del valencià al País Valencià.

Producció literària

La producció literària d'Enric Valor consta de dues aportacions, les rondalles valencianes i cinc novel·les i alguns relats breus.

Característiques de la seva obra

• Tècnica del narrador omniscient i subjectiu, escriu amb precisió, minuciositat i exactitud.
• Incorpora al llenguatge oral recursos populars.
• Crea les seues rondalles a partir d'un llenguatge oral tradicional i mitjançant una transformació d'aquest llenguatge a l'escriptura hi apareixen els contes cultes.
• Els relats breus tracten temes amorosos i sentimentals.

Valor crea unes novel·les on hi apareixen experiències biogràfiques i coneixements sobre la terra (Sense la terra promesa). Utilitza la narració en primera persona i els protagonistes són famílies, la llengua, la muntanya. L'espai literari és Cassana. És l'escriptor que millor representa la tradició lingüística i literària valenciana d'abans i de després de la postguerra.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va nàixer a Barcelona l'any 1908 i va morir a Romanyà de la Selva l'any 1983. La seua producció literària està molt vinculada a la seua biografia, als esdeveniments culturals i polítics que va viure, a l'experiència de l'exili i de guerra. Les seues novel·les psicològiques són fonamentals de la literatura catalana moderna.

Influència de la guerra i l'exili

L'obra de Mercè està marcada per la Guerra Civil. Aquesta experiència de guerra va canviar la seua vida; entre 1933-1934 feia periodisme polític, publicava interessants entrevistes i començà el seu verdader jo narratiu i el d'Aloma (1938). La seua obra també està marcada per l'exili i altres de les seues obres són reflexions de feminitat i de l'amor.

La plaça del Diamant és una obra que no té res a veure amb l'exili perquè la seua protagonista, Colometa, no formà part de la gent que es va exiliar. Mercè va viure a França, va treballar com a costurera i després va anar a Ginebra.

Tècniques narratives

Mercè utilitza la primera persona, el monòleg i el monòleg interior. Va crear obres com Mirall trencat i La mort i la primavera. L'exili va modificar la seua vida en el terreny personal ja que li va canviar el concepte de família i maternitat.

Joan Fuster

Joan Fuster és l'assagista més important de la literatura catalana del segle XX. Les seues reflexions es centren en l'ésser humà. Fuster reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes actuals. Els articles de diari de Joan Fuster són assajos en miniatura.

Obres destacades

Amb El descrèdit de la realitat començà. Després publicà: Sagitari, Diccionari per a ociosos... Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic i estan influïdes pels moralistes i racionalistes francesos.

També publicà Nosaltres, els valencians i El País Valenciano per al coneixement de la història, la cultura... També escrigué Combustible per a falles. La força de la seua personalitat i l'extensió de la seua obra s'han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Va ser una de les figures més importants de la cultura.