Història de la llengua catalana: del segle XII a l'actualitat

Classé dans Électronique

Écrit le en français avec une taille de 3,02 KB

Primers textos en català

  • Segona meitat del segle XII
  • Caràcter jurídic i religiós: Liber iudiciorum, codi de lleis visigot (primer llibre traduït); Homilies d'Organyà, passatges de l'evangeli
  • Segle XIII: Costums de Tortosa i Usatges de Barcelona

Ramon Llull

  • La seva contribució és important per a la consolidació del català
  • Codificació, lèxic i sintaxi: oracions subordinades i incorporació de unes 7.000 paraules
  • Trenca l'hegemonia del llatí
  • També escriu en castellà, àrab, occità i llatí

La cancelleria

  • Paper d'estandardització
  • Model de prosa que lliga llengua i poder
  • Implantació del model lingüístic de referència
  • Decisiu per a la diglòssia
  • Traducció literal
  • A finals del segle XIV es catalanitza més
  • Cancelleria: burocràcia de la Corona d'Aragó
  • Segle XV: majoria de textos en català (SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA)

El català del segle XVIII al primer terç del segle XX

Camí de normativització

  • Pompeu Fabra: màxim impulsor, Ensayo de la gramática del catalán moderno (1891)
  • Mancomunitat de Catalunya: modernització del país (Enric Prat de la Riba), creació de l'IEC el 1907
  • Secció filològica el 1911
  • Normes acceptades a les Balears i al País Valencià
  • Poder polític favorable al català: clau per al català
  • Normes ortogràfiques (1913), Normes gramaticals (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), DIEC (1995), DIEC2 (2007)
Criteris de la reforma
  • Claredat i precisió: permetre el llenguatge col·loquial i formal
  • Relació entre llengua escrita i parlada: evitar l'escissió entre totes dues
  • Harmonia amb altres llengües de cultura: ortografia en consonància amb l'etimologia i altres llengües europees
  • Supradialecte: integrar els diferents dialectes en una normativa unitària

Normativa actual

  • Joan Solà, GCC (2008): gramàtica descriptiva
  • GIEC (2016): normativa descriptiva

La llengua sota el franquisme

Persecució lingüística

  • Qualsevol ús públic prohibit
  • Intel·lectuals exiliats
  • Diglòssia entre català i castellà

Etapes de repressió

  • Primera fase: repressió, violència i règim de terror
  • Amb els anys la situació es suavitza
  • Segona etapa: aliança amb els EUA
    • No hi ha aïllament internacional
    • Atenua la repressió però consolida el règim
    • Alguns exiliats retornen
    • Darrers anys: desenvolupament econòmic

Moviment obrer i oposició de l'Església catalana.

Entrées associées :