Lèxic català : formació, substrat i neologismes
Lèxic
El lèxic és el conjunt de paraules que ha tingut una llengua, les que té i les que es crearan.
Lèxic patrimonial
Format a partir del llatí vulgar, és el resultat de l’evolució diferent del llatí en els diversos territoris on es va implantar.
Cultismes, semicultismes i doblets
- Cultismes : llatinismes que la nostra llengua ha incorporat i adaptat a la fonètica i a la morfologia pròpies.
- Semicultismes : mots presos del llatí que han rebut l’evolució popular, però no la fonètica.
- Doblets : una mateixa paraula llatina que existeix en forma popular i en forma culta.
Substrat, superstrat i adstrat
- Substrat : llengües prèvies a la nostra llengua (celta, fenici, grec).
- Superstrat : llengües que s’han introduït en el territori d’una altra llengua quan aquesta ja estava evolucionada (germàniques, àrab).
- Adstrat : llengües que han influït en una altra per convivència (occità, francès, italià, grec, castellà, llengües indígenes americanes, anglès, alemany).
Derivació i composició
La derivació és l’operació per la qual es crea una unitat lèxica nova en unir a una paraula ja existent un afix.
- Prefix : element que es posa davant d’una paraula ja existent per formar-ne una altra.
- Sufix : element que no té existència autònoma i s’adjunta al final d’una paraula.
- Infix : element que s’afegeix a una paraula entre el lexema i el sufix.
Àton : mot que està mancat d’accent d’intensitat i no pot funcionar sol.
Tònic : mot que presenta un accent d’intensitat i alguns tenen sentit per ells mateixos.
La composició és el procediment mitjançant el qual es forma una nova unitat lèxica unint dues paraules.
Denotació i connotació
- Denotació : conjunt de significacions fonamentals que transmet una paraula als parlants d’una llengua; és el significat real i objectiu, que generalment apareix en el diccionari.
- Connotació : una nota qualificativa diferent respecte de les significacions fonamentals d’una paraula.
Lexicalització
La lexicalització és el procés pel qual una paraula que no ho era passa a ser-ho i entra a formar part del lèxic com a nova paraula. Es produeix en els casos següents :
- Quan una paraula amb un sufix augmentatiu o diminutiu designa un element nou.
- Quan una paraula canvia de categoria gramatical.
- Quan una estructura lliure del discurs s’incorpora al lèxic.
- Quan un acrònim es pot flexionar o pot formar altres paraules.
Locucions
Una locució és un conjunt de paraules que formen una unitat lèxica. Poden ser :
- Gramaticals : conjunt de paraules que serveixen per unir oracions coordinades i subordinades, i sintagmes. Es classifiquen en conjuntives, prepositives i quantificacionals.
- Lèxiques : formades per un conjunt de paraules que constitueixen una nova unitat lèxica. Es classifiquen en nominals, adjectivals, verbals i adverbials.
Neologismes i manlleus
- Neologisme : paraula que una llengua incorpora d’una altra o que, si ja existeix, pren un significat nou.
- Manlleu : paraula que entra en una llengua sense necessitat d’incorporar-la.