Literatura catalana del segle XV: context i obres principals

Context històric

Amb la mort sense descendència del rei Martí l'Humà l'any 1410 i la signatura del Compromís de Casp el 1412, es posa fi a la dinastia catalana i s'escull Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana, en lloc de Jaume II. El català continua sent la llengua nacional i arriba a la seva plenitud literària al segle XV, mentre que amb la dinastia de Trastàmara la societat es va castellanitzant progressivement.

Factors destacats del període:

• Comerç pel Mediterrani, amb intercanvis amb altres països.
• Invenció de la impremta, que facilita la difusió de la literatura.
• Trasllat de la Cort reial a Nàpols i contacte amb la cultura i la literatura italianes.
• Humanisme italià, que influeix en els autors catalans. Els seus fonaments són: 1) antropocentrisme; 2) raó; 3) retorn al clàssic.

Trasllat de la seu cultural a València

És el segle d'or de la literatura catalana, però no de Catalunya: la seu cultural es desplaça de Barcelona a València. Els motius del trasllat són:

• Econòmics i socials: Catalunya és afectada per la pesta.
• Religiosos: el papa del moment era valencià.
• Polítics: a Catalunya hi havia una guerra civil.
• Estratègics: els ports valencians estan ben situats.
• Literaris: a València comença a fer-se una literatura diferent.

Gèneres literaris

Poesia: encara amb influència trobadoresca (Jaume March, Pere March, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi); pròpiament catalana, Ausiàs March.

Prosa religiosa i moralitzant: Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig.

Prosa valenciana: Joan Roís de Corella.

Prosa humanística: Antoni Canals, Bernat Metge.

Novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa (anònima) i Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).

Poesia dels segles XIV i XV

La poesia intenta allunyar-se de la dels trobadors per dos motius: els poetes ja no estan a la cort i la llengua s'ha allunyat poc a poc de l'occità.

Darrer terç del segle XIV

• Es manté la temàtica de l'amor cortès, com en el Cançoner de Ripoll.
• La llengua continua essent l'occità, influenciada per la poesia francesa.

Autors:

• Pere March: va escriure un diccionari de rimes.
• Jaume March: primer a introduir el tema de la mort en la poesia.
• Gilabert de Pròixita: cavaller que conrea la poesia trobadoresca adreçada a una dama, de la qual amaga el nom sota el pseudònim Dama sens par.
• Andreu Febrer: escrivà del rei Joan I i traductor de La Divina Comèdia.
• Jordi de Sant Jordi: participa al setge de Bonifacio amb el rei i és empresonat. Escriu Presoner, on expressa l'enyorança de la vida cortesana, i utilitza versos sense rima i recursos lírics italians.

Segle XV: Ausiàs March

• Creador de la poesia culta catalana.
• Neix a Gandia el 1400.
• Fill i nebot de poetes.
• Cavaller que participa en les campanyes del rei Alfons el Magnànim.
• El 1425 es queda a les seves terres i es dedica a administrar-les.
• Casat dues vegades: amb Isabel Martorell (pactat) i amb Joana Escorna (Amor vertader).
• Es queda vidu de les dues. Va tenir molts fills.

Obra poètica

Conté 127 poemes amorosos, morals i religiosos, amb estrofes de vuit versos decasíl·labs i una final de quatre, i un estil personal. Va començar sent poeta cortesà. És considerat un dels poemes més importants de l'època a tot Europa i va influir en poetes d'altres literatures, com la castellana del segle XVI.

Divisió de l'obra:

• Cants d'amor (segons la dama): Llir entre cards, Plena de seny, Amor, amor, Oh foll amor, Mon darrer bé, Bell ab bon seny.
• Cants de mort: apareix el tema del destí de l'ànima i de la continuïtat de la relació amorosa després de la mort.
• Cants morals: debats interrogatius sobre la mort, la culpa, etc.
• Cant espiritual: llarg poema de temàtica religiosa adreçat a Déu, en el qual el poeta es confessa pecador.

Poesia religiosa i moralitzant

Francesc Eiximenis

• Valencià i frare franciscà.
• Obra: Lo Crestià, manual per ser bon cristià, amb llenguatge entenedor i destinat a un públic burgès.

Sant Vicent Ferrer

• Valencià i frare dominicà.
• Predicador que feia sermons, utilitzava moltes onomatopeies i es dirigia a un públic popular.

Anselm Turmeda

• Mallorquí i frare franciscà.
• Obres: Llibre dels bons amonestaments, Cables de la divisió del regne de Mallorca, La disputa de l'Asp.
• Finalment es converteix a l'islam.

Jaume Roig

• Valencià i seglar.
• Obra: Espill o Llibre de les dones, escrit en vers, en el qual critica les dones fins al punt de dir que són l'origen de tots els mals.

Sor Isabel de Villena

• Valenciana i monja.
• Respon a la misogínia de Jaume Roig.
• Obra: Vita Christi, que posa l'accent en els capítols en els quals les dones tenen un paper important.

Prosa valenciana

Prosa que es feia a València en aquell moment i que s'estén a altres territoris de llengua catalana. Característiques: pomposa, retòrica, llatinismes i perífrasis verbals.

• Joan Roís de Corella: valencià i sacerdot. Obra: La tragèdia de Caldesa.

Tirant lo Blanc

Qualificada per Cervantes com el millor llibre del món, és considerada la millor novel·la catalana de tots els temps. La va començar a escriure Joanot Martorell el 1460; després passa a mans de Joan Martí de Galba, que intervé en el darrer capítol, i es publica el 1490.

• Tema: aventures del comte Guillem de Varoic, retirat a una vida ermitana, que rep la visita de Tirant, de camí cap a un torneig a Anglaterra. El comte l'aconsella.
• Tirant és nomenat cavaller i es narren les batalles en què participa a Anglaterra, Sicília, Rodes i Constantinoble.
• Relació amorosa amb la filla de l'emperador, Carmesina.
• Final trist: Tirant és nomenat emperador, es casa amb Carmesina, mor de malaltia i ella mor de dolor per la mort del seu marit.

Curial e Güelfa

• Autor: anònim.
• Escrita a la primera meitat del segle XV, es conserva en un manuscrit però no es publica fins al 1901.
• Tema: ascensió social de Curial a través de la cavalleria i l'amor. És ajudat per Güelfa, noble, amb qui al final es casa, però durant la novel·la manté relacions amb altres dames de classe alta.
• Ambientada en l'època de Pere el Gran, amb personatges i fets històrics.
• Final feliç: casament dels protagonistes, que viuen feliços.

Prosa humanística

Influïda per l'humanisme italià del segle XIV (Dante, Petrarca), que propugna el retorn a l'Antiguitat greco-llatina. Deixa de banda l'època medieval. Els reis de la Corona d'Aragó, com Martí l'Humà i Joan I, estaven fascinats per aquest moviment. Es crea la Cancelleria Reial, institució burocràtica encarregada de redactar els documents (reials, administratius, religiosos), per la qual cosa els administradors o funcionaris havien de saber català, aragonès i llatí.

Bernat Metge

• Funcionari de la Cancelleria Reial i secretari del rei Joan I.
• Obres:
  • Llibre de Fortuna e Prudència: narració en vers amb personificació de dues virtuts.
  • Sermó: poema parodia dels sermons.
  • Valter e Griselda: traducció d'una epístola de Petrarca.
  • Lo Somni: l'obra més important, considerada la gran obra de l'humanisme català. Apareix el rei Joan I acompanyat de dos déus clàssics (Orfeu i Tirèsias). Es divideix en quatre parts: 1) sobre la immortalitat de l'ànima; 2) el rei explica les causes de la seva mort, perquè està al purgatori; 3) diàleg entre Orfeu i Tirèsias, que critica les dones; 4) Bernat Metge respon a Tirèsias, criticant els homes.
• Finalitat: justificar davant el rei que entri a la Cancelleria Reial.

Llibre de cavalleries

Gènere que prové de la Roman Arthurien, que neix a França al segle XI gràcies a l'escriptor Chrétien de Troyes, que recull les llegendes al voltant del rei Artús d'Anglaterra i la seva cort de cavallers.

• Intenció: reflectir quin era el model de cavaller heroi a imitar, les virtuts que havia de tenir i el comportament a seguir.
• Tema: reflectir com havia de ser un cavaller heroi irreal; l'amor és un tema secundari.
• Espai: fictici, llunyà, exòtic.
• Temps: època remota i mística.
• Personatges: herois amb qualitats sobrehumanes, inventats, que venç amb la força; apareixen elements irreals com dracs.

Novel·la cavalleresca

Gènere que sorgeix al segle XV, caracteritzat per la nostàlgia de l'esperit cavalleresc. S'adequa als nous gustos literaris burgesos i qüestiona l'ideal dels antics cavallers, centrant-se en cavallers reals.

• Tema: pot ser real; l'heroi és real i l'amor és el centre de la trama.
• Espai: real, conegut, proper.
• Temps: època propera al segle XV.
• Personatges: herois humans, no invencibles, que realitzen gestes que poden ser reals i venç amb l'enginy.