Literatura Catalana Medieval: Autors i Cròniques

2 Eclesiàstics

• Ramón Llull: Dels primers catalans a néixer a Mallorca, era de família noble i escrivia poesia trobadoresca. Als 31 anys se li va aparèixer Jesús crucificat, va entendre que era un senyal, va abandonar la seva família per anar a estudiar teologia a Mallorca i a predicar l’Evangeli. Va predicar en una cova fins que es va il·luminar. A l'obra “Ars Magna” demostra que Déu existeix. S’en conserven 230 obres en català, provençal, llatí i àrab. Va anar al nord d'Àfrica a fer de missioner, i posteriorment va ser apedregat i mort per uns habitants de Tunísia.

Obres principals

• Llibre d’amic i amat

• Llibre de l’orde de cavalleria: Tan popular que apareix a Tirant lo Blanc.

• El Llibre de les Meravelles: Llibre compost de llibres. Tracta d’una discussió entre un jueu, un cristià, un musulmà i un pagà.

• Vida Coetània: A dintre conté l'Ars Magna.

• Llibre d’Evast e Blanquerna: Novel·la al·legòrica. El protagonista passa de ser Papa a ser ermità. Dintre d’aquest llibre està el d’Amic i Amat.

3 Poetes d’Alfons IV

• Andreu Febrer: Formava part de la cancelleria reial, autor influït pels trobadors, tot i que no ho era. Va estar sota el regnat de Joan I, Martí I, Ferran I i Alfons IV.

  Va traduir l'obra de la Divina Comèdia. Va fer diverses expedicions diplomàtiques i militars amb diferents reis. Va escriure un sirventès a base del robatori d'uns pirates a una imatge santa.

• Jordi de Sant Jordi: Autor del regne de València. No era ric i formava part de la societat més baixa de l'època. Poc a poc va anar prosperant com a poeta, i va començar a treballar per a Alfons IV. Va ser nomenat cavaller. Va morir amb 30 anys, motiu pel qual no va poder desenvolupar tota la seva capacitat poètica. El seu poema més important és “Presoner”, on adreça aquesta obra a Alfons perquè els ajudi. Escrit mig en català, mig en occità.

  Té 5 octaves + tornada de 4 versos, estructura típica.

• Ausiàs March: Vius en el regnat d’Alfons el Magnànim, era cavaller i aristòcrata. Va lluitar a Itàlia i al nord d’Àfrica. En una carta de la reina de Castella es dona a entendre que era pederasta i homosexual.

Característiques de la seva obra

• Imatge inicial externa

• Llenguatge altern:

  • Col·loquial

  • Intel·lectual

  • Ús del contrast: 1r paràgraf vs. el 3r

• Sentiments extrems

• Ús d’extrem amador: es considera mestre d’amor.

• Gran ego

• Característiques trobadoresques:

  • Mètrica de 8 versos, final en forma de quarteta

  • Ús del senyal, pseudònim per a la senyora

• El separa dels trobadors: té un cert humor, les dames són de carn i ossos i escriu en català.

• Amor carnal i espiritual.

3 Trobadors

• Guillem de Berguedà (1130-1190): Va ser trobador i cavaller català, fill d'un comte desheretat per matar Ramon Folch III.

  Tenia 4 grans enemics:

  • Pere de Berga

  • Ponç de Mataplana

  • Bisbe d’Urgell

  • Ramón Folch III: És poderós, la seva família té un gran comerç de sal. Va acabar morint a mans de Guillem de Berguedà.

  Els seus poemes eren sirventesos i molt crus. (Si a l’examen un sirventès ataca a algun dels enemics anteriors, l'autor és Guillem de Berguedà)

• Guillem de Cabestany: Va escriure “Lo Dous Cossire (La Dolça Tristesa)”. Va ser un trobador mort a mans de Ramon de Rosselló ja que Guillem estava amb la seva dona d'amagat. També es reconeix com a llegenda ja que segueix l'estructura d'un relat de l'època.

• Cerverí de Girona

Les 4 Cròniques

• Jaume I el Conqueridor: Va regnar del 1213 al 1274. Va escriure un llibre en català. Explica la seva vida en una crònica: el Llibre dels Fets. En aquella època ja hi havia relats sobre poesies èpiques, però cap en català. Jaume I va ser reconegut com “el gran rei català”.

  La seva crònica comença amb el seu engendrament: fill de Pere I el Catòlic (va regnar del 1196 al 1213) i net d'Alfons I el Trobador. El seu pare es va casar amb Maria de Montpeller; en aquella època la gent es casava per interessos, no per amor. Era un "lligó" i sempre sortia de festa. A Pere I no li agradava el físic de la seva dona, per tant mai havia tingut cap relació amb ella i no tenien cap hereu. Per tal que Pere I tingués relacions amb ella i així tenir un descendent...

  En mig d'una guerra maten a Pere I i Jaume I és empresonat per Simó de Montfort. Maria, mare de Jaume I, va suplicar al Papa que l'ajudés a recuperar el seu fill, ja que ell tenia molt poder. Finalment aconsegueixen rescatar-lo i es queda sota la custòdia dels templers fins que als 13 anys s'escapa per anar a buscar a Maria de Castella, amb la qual va tenir un fill. Anys després Jaume I envia a Maria a un convent i es casa amb Violant d'Hongria, amb la qual té el seu hereu: Pere el Gran.

  Jaume acaba conquistant Palma, després València, i acaba posseint:

  • Catalunya Nord
  • El Regne d’Aragó
  • València
  • Regne de Múrcia
  • Mallorca (habitants venuts com a esclaus, executats o cristianitzats. Va ser repoblada amb pagesos de l'Empordà i el Rosselló).

  Pere va morir el 1274 i els seus hereus van ser Pere el Gran i Jaume; el regne va quedar dividit en dos.

• Bernat Desclot: El regne començava a créixer i necessitaven gent culta que sabés llegir i escriure: escribes, jutges, notaris... L’Església era l'únic lloc culte, però no podien deixar tot el poder en mans de l'Església; per tant, van contractar intel·lectuals.

  La crònica de Bernat Desclot parla sobre Pere II. Aquesta obra té les següents característiques:

No té oralitat, és acadèmica.

• Capítols i nom a cadascun.

• És més cronista, sense grans exageracions i realista.

Els catalans van ser atacats pels francesos; com a defensa van utilitzar les següents estratègies:

• Guerrilles: atacaven i es retiraven successivament, això debilitava l'enemic.

• Punts fortificats: llocs on se situaven les guerrilles.

• Terra cremada: cremaven els cultius per tal que l'enemic no tingués menjar.

• Tallar les línies de subministrament.

Gràcies a Roger de Llúria van derrotar els francesos a la batalla de les illes Formigues. Es van veure obligats a retirar-se deixant enrere una petita part de l'exèrcit. Pere els va atacar i els va retornar sense ulls com a missatge. El 1285 Pere mor i Bernat Desclot explica la seva crònica des de la cancelleria reial.

• Ramón Muntaner (1265-1336): No va ser format amb l'educació de monjo ni amb la formació típica de la cort. Tot i així, tenia coneixements de lectura i escriptura. Va participar amb Roger de Llúria a Sicília. Va lluitar contra la invasió dels francesos. Part de la seva crònica coincideix amb la de Bernat Desclot.

Comparativa de Cròniques

• Crònica de Bernat Desclot: Acadèmica, objectiva, precisa, narrativa.

• Crònica de Ramón Muntaner: Subjectiva, sincera i realista, segueix els passos dels reis catalans, crònica nacionalista (els catalans sempre són els bons de la història).

Catalunya és “la millor”.

En la seva crònica parla de l'orgull d'haver vist en persona a Jaume I. Va batallar a Sicília i contra els francesos a l'Empordà.

Els almogàvers neixien i morien en territori de guerra. Quan no lluitaven, robaven i saquejaven.

Pere III (1336-1387)

Fill d'Alfons III.

Busca en les obres:

• Donar exemple al successor

• Voluntat d’autojustificació

• Sinceritat

• Mostrar totes les cares del seu regnat

• 1a persona en plural majestàtic

• Crònica marcada per la guerra

Fets remarcables de l'obra

• Guerra contra Jaume III de Mallorca.

• Crea la Generalitat de Catalunya.

• Guerra de la Unió.

• A falta de diners, el seu exèrcit l'abandona de camí a València, on és segrestat i humiliat.

• La pesta negra: va aprofitar un brot per escapar i tornar a Catalunya. Volia venjança, però els seus seguidors més propers ho van evitar. Era molt sanguinari i venjatiu.

• Guerra amb Gènova: va ser repoblada amb fidels de la corona.

• La Guerra dels Dos Peres: guerra contra Castella per territoris. Al final acaben fent un tractat deixant les terres tal com estaven per culpa de la falta de diners i la despoblació de la pesta.

2 Cort de Joan I

• Bernat Metge (1348-1413): Va ser l'introductor de l'humanisme a Catalunya, i l'introdueix a la seva obra Lo Somni. Va ser “culpa” seva que Joan I morís sense confessar, per això és jutjat. A l'obra parla de quan se li va aparèixer Joan I i comencen a parlar i debatir. Joan estava envoltat de les 3 figures que representaven els seus pecats. En veure que Joan no estava a l'infern, va demostrar que ell no era culpable i no va anar a presó.

• Ramón de Perellós (1350-1419): Va ser el vescomte de Perellós (ambaixador de la cort del Papa).

  Ramón de Perellós era un cavaller, per tant, era noble. A diferència dels altres nobles, Ramón escrivia ja que tenia coneixements de lletres, car era ambaixador. També va ser jutjat per la mort sense confessar de Joan I. Va anar a Irlanda, a una illa amb una cova a l'interior; es deia que allà hi havia l'entrada al purgatori ja que tenies visions (al·lucinacions per un gas que hi havia). Es va “trobar” amb Joan I, va tornar, va ser jutjat i el van perdonar.

Altres autors

• Francesc Eiximenis: Lo Crestià. Escrita per ordre de Pere III, estaven previstos 12 capítols, però només van acabar havent-hi l'1, el 2, el 3 i el 12 ja que no hi havia suficients diners.