La Literatura Medieval: Èpica, Trobadors i Dante

L'Èpica Medieval

Les cançons de gesta són poemes narratius medievals centrats en fets històrics amb una gran profusió d’elements llegendaris.

• El text més antic és l'Edda, un conjunt de cants sobre déus i herois compostos a Noruega i a Islàndia entre els segles IX i XII, que s’inspiren en fonts més antigues.
• Les cançons de gesta en llengua romànica narren les gestes de reis i cavallers, i constitueixen el segon grup de textos èpics europeus inspirats en esdeveniments i situacions de caràcter històric, reelaborats poèticament.
• En llengua francesa s’han conservat un centenar de cançons de gesta, però la més important i antiga és La cançó de rotllà (La Chanson de Roland), i en castellà, el Cantar de mio Cid.
• La cançó de gesta era divulgada pels joglars ambulants que la recitaven davant del públic, des d'elevades corts fins a fires o peregrinacions.
• Durant els segles XII i XIII és quan es redacten els cantars de gesta francesos més importants.
• Les cançons pretenien informar una gran massa sobre aquest passat de manera emotiva.

La Poesia Trobadoresca i el Dolce Stil Nuovo

Trobadors i Joglars

• La poesia trobadoresca és la primera lírica culta europea en llengua vulgar; composta sempre de lletra i música, estava feta per a ser cantada.
• El seu origen és a Occitània.
• Es va estendre al segle XII des d'Itàlia fins a Anglaterra.
• Es dóna el nom de trobador a l’autor de composicions versificades en vulgar, a diferència del clerge que versificava en llatí.
• Els poemes i la música dels trobadors eren difosos pels joglars.

La Concepció de l’Amor

• L’amor és el tema que la singularitza històricament.
• Es parla d’amor cortès per a referir-se a la ideologia amorosa que caracteritza aquesta poesia; aquest amor instaura el desig com a valor en ell mateix.
• Per això sempre hi sol haver una distància respecte a l'objecte amat, perquè el desig es puga així perpetuar.
• L’amor implica la consideració de la dona com a ésser excel·lent.
• L’enamorat se situa en la posició de suplicant i la dama té el poder d’atorgar o no el favor que el poeta demana; és a dir, la dama serà considerada el senyor del poeta i aquest es declara el seu vassall.
• El fet que la dama siga una senyora poderosa i que estiga casada augmenta la distància.
• Com que no podrà arribar mai a la dona ni podrà desfer-se del jurament, això li causarà dolor.
• L’amor és una experiència total, que modifica i transforma en profunditat la personalitat de l’enamorat.

Les Trobairitz

Als segles XII i XIII, la poesia trobadoresca va ser cultivada per dones, mullers i filles de nobles que han deixat poesies amoroses dedicades als seus amants, caracteritzades pel realisme i per les referències directes a l’amor carnal. La més coneguda és Beatriu de Dia, comtessa de Dia.

El Dolce Stil Nuovo

• La poesia trobadoresca es va transformar fora de les seues fronteres lingüístiques, donant lloc a Itàlia al dolce stil nuovo.
• Com no existia el món feudal, la distància entre la dona i el poeta no es podia establir a partir de la relació dama-vassall.
• Ho van resoldre convertint la dona estimada en un àngel, cosa que va mantenir el desig insatisfet i va iniciar un procés de millora espiritual.
• La dona cantada és un cor gentil per les seues qualitats pròpies.
• En la Vita Nuova ens parla de Beatriu, que va existir però que va morir. Tenir una dona morta com a objecte de desig era portar al límit la impossibilitat de la unió dels amants. Dante la converteix en una ànima celestial i glorificada.
• Dante mescla la tradició stilnovista amb l'esperit cristià.

La Matèria de Bretanya: Chrétien de Troyes

• Les primeres narracions o novel·les escrites directament en una llengua romànica apareixen en la segona meitat del segle XII.
• En les seues novel·les escrites en vers —com El cavaller de Lleó, Erec i Enide (o el cavaller de la carreta) i El conte del graal—, va crear un prototipus de cavaller errant a partir d'una dama raptada per un ésser estrany.
• Chrétien es va inspirar en relats folklòrics que circulaven oralment en el seu temps.
• Les narracions d'ell i dels seus continuadors constitueixen allò que s’anomena la matèria de Bretanya, ambientant aventures cavalleresques i amoroses.

La Divina Comèdia: El Món Medieval en un Llibre

Dante va nàixer a Florència al 1265. Hi havia dos partits: els gibel·lins, partidaris de l’emperador, i els güelfs, partidaris del papat. La lluita produïa aliances impossibles, i els güelfs es van dividir en blancs i negres. Dante s’oposa a les pretensions papals i viatja a Roma com a ambaixador. Els negres fan un colp d’estat i el condemnen a l’exili. Va morir a Ravenna el 1321, on fou soterrat. Durant l’exili va escriure La Divina Comèdia.

Estructura de la Divina Comèdia

• Consta de 3 parts (Infern, Purgatori i Paradís) on relata el viatge imaginari de Dante a aquests tres regnes d’ultratomba.
• En el camí de l’Infern i el Purgatori és acompanyat per Virgili, qui personifica la raó humana i representa la filosofia i l’autoritat temporal de l’imperi.
• Beatriu, que al seu entorn personifica la revelació, la teologia i l’autoritat espiritual de l'Església, el guia fins al Paradís.
• Aquestes idees són exposades en el poema com un llarg viatge que fa Dante a través de 9 cercles de l'Infern (on entra en contacte amb els condemnats).
• La Divina Comèdia és l’obra culminant de la literatura medieval europea.
• L’art de Dante és ben peculiar; Homer, Virgili i Milton descriuen l’infern, però la comèdia és un poema del jo que justifica trobar-hi anunciada la consciència individual moderna.
• Ens ofereix una visió sorprenent del món anterior i coetani del poeta.
• És una de les obres més importants de la literatura universal.

L'Infern de la Divina Comèdia

• L’infern és un gran forat que arriba fins al centre de la terra, en forma d’embut.
• Té 9 cercles.
• És descendent: en cadascun hi ha diferents condemnats segons el grau de la seua culpa; com més avall, hi ha un augment de dolor.
• Cada ànima rep un càstig conegut com a contrapasso, que estructura tant l'Infern com el Purgatori (com el càstig dels luxuriosos, transformacions, etc.).
• Dante troba les ànimes dels morts de tots els temps, li parlen i ell coneix la sort que els ha tocat en la vida eterna.

Els cercles de l'infern:

0. Vestíbul
1. Llimbs
2. Luxúria
3. Gola
4. Avarícia i prodigalitat
5. Ira i mandra
6. Heretgia
7. Violència
8. Frau
9. Traïció (Llucifer)

Francesco Petrarca

• Francesco Petrarca va nàixer a Arezzo el 1304 (segle XIV), i provenia d’una família de notaris florentins.
• El 6 d’abril de 1327, a l'església de Santa Clara a Avinyó, va conèixer a Laura, la dona que idealitzaria en els seus poemes i per qui va sentir una passió pura i constant; aquest amor serà el centre de tota la seua poesia.
• Es va dedicar a estudiar i a viatjar, recuperant arxius i textos que va rescatar de l’oblit.
• El 1348, a causa de l'epidèmia de pesta, van morir amics seus i la mateixa Laura.
• Les seves obres es van classificar en obres en llatí —que responen a la seva posició humanística— i obres en vulgar italià (com el Canzoniere).
• En el Canzoniere recull poesies líriques, la majoria sonets, on expressa el seu amor per Laura. La seva poesia és una mena de dietari on expressa les seves contradiccions, els dubtes i els seus conflictes morals.
• Petrarca representa una nova figura de l'intel·lectual, precursora de l’humanisme: un moviment cultural que va sorgir a Itàlia en la segona meitat del segle XIV i que es caracteritza per la voluntat de redescobrir i recuperar els escriptors clàssics llatins i grecs.