La narrativa cavalleresca : origines et livres de chevalerie

La narrativa cavalleresca : orígens

Els romans courtois

Els romans courtois són l'origen de la narrativa cavalleresca i van irrompre en la tradició literària francesa al segle XII. Es tracta d'un gènere cortesà, narracions en vers destinades a la lectura davant del públic de la cort, que tenen en compte els ideals cavallerescos i la participació de la dama en la vida cortesana.

Els protagonistes són cavallers errants, vinculats a la cort del rei Artús, que busquen aventures: rescatar una dama raptada per un ésser de l'altre món o recuperar un objecte desaparegut de gran valor. El cavaller, valent i lleial, ha de superar una sèrie de proves per perfeccionar-se i depurar-se com a cavaller i, al final, pot aconseguir l'èxit en la seva empresa. Les aventures són de caràcter guerrer, però sempre s'hi barreja una trama amorosa.

Les accions estan ambientades a la Gran Bretanya o a l'anomenada Petita Bretanya, l'actual Bretanya francesa, per això també són coneguts com a romans de la matèria de Bretanya.

A Catalunya es van introduir cap al final del segle XII de la mà d'un escriptor genial: Chrétien de Troyes. Una de les històries que va tenir més èxit és el Roman de Tristany i Isolda.

Els llibres de cavalleries

Aquest gènere es va desenvolupar fonamentalment en la literatura castellana i seguia la tradició dels romans courtois francesos. Narren les aventures i les proeses d'un cavaller errant dotat d'un valor i una força exagerats, que venç tota mena d'enemics en un món ple de meravelles i éssers extraordinaris i màgics (dracs, nans, gegants, encanteris...). L'acció se situa sempre en paratges llunyans i exòtics, en un temps remot. Són novel·les de caràcter inversemblant que reprodueixen un ambient de fantasia i somni.

Aquests llibres van tenir molt d'èxit entre els cavallers del segle XV, ja que hi veien reflectits els ideals i les atribucions que, amb l'evolució de la societat feudal, havien anat perdent. Tant és així que alguns cavallers de l'època van voler emular els seus ídols de fantasia: es van convertir en cavallers errants de debò, cercant honor i glòria en tornejos, justes i passos d'armes.

Les novel·les cavalleresques

La literatura també se'n va servir: les vides d'aquests cavallers errants del segle XV es van convertir en font d'inspiració per escriure novel·les, les anomenades novel·les cavalleresques.