La renovació teatral: de la postguerra als anys 70

Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser prohibit dels escenaris professionals, fins que, el 1946, el teatre català va reprendre les seues activitats en règim professional i de forma pública, tot conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra.

Noves plataformes: l'ADB i l'EADAG

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primers dels seixanta, la renovació va provenir de fronts diferenciats dels estrictament professionals o comercials. Cal esmentar que es van fundar plataformes teatrals creades al marge de l’escena professional i oficial com l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG):

• L’ADB: es va crear amb l’objectiu de connectar de nou el teatre català amb els corrents dominants de la literatura europea contemporània. A més, va afavorir la promoció d'autors com Joan Oliver o Salvador Espriu, entre d'altres.
• L’EADAG: al seu torn, va promoure una nova concepció del teatre com a instrument de lluita amb una gran capacitat d’irradiació social i incidència política.

L'eclosió del teatre independent als anys 60

Els grups de teatre independent apareguts al llarg dels anys seixanta van aspirar a una renovació profunda del teatre que es feia a l’època i la van dur a terme mitjançant el desmarcament dels circuits tradicionals, la recerca i creació d’un nou públic, així com la renovació de les figures del director, de l’escenògraf i de l’intèrpret.

Una altra instància que va contribuir a la renovació d’aquest teatre va ser la creació del Premi Josep Maria de Sagarra, que va servir de plataforma per als dramaturgs joves. A finals dels anys seixanta van tenir lloc uns canvis en la concepció del fenomen teatral, en clara correspondència amb el que succeïa a la resta del món occidental, com per exemple un major protagonisme dels directors en detriment dels autors.

Els anys 70: el Teatre Lliure i els germans Sirera

I per a finalitzar, als anys setanta, va iniciar també les seues activitats el Teatre Lliure. Aquest va desenvolupar des dels inicis, a la manera del Piccolo Milanès, una política teatral basada en el repertori universal.

D'altra banda, el desenvolupament del teatre al País Valencià ha estat relacionat amb la intervenció dels germans Sirera. Aquest teatre es caracteritza per una recerca formal molt acusada i per la incorporació d’elements i recursos expressius provinents d’altres mitjans de comunicació i d’altres tradicions teatrals, com ara a L’Assassinat del Doctor Moraleda. De tota manera, i per concloure, Sirera ha demostrat un interès constant per la reflexió sobre el teatre.