Tipus de text : expositiu, narratiu i argumentatiu

Tipus de text

1. Text expositiu

Expositiu : explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un ordre lògic (introducció, desenvolupament, conclusió).

Característiques

• Objectius en tercera persona.
• Oracions subordinades.
• Temps verbals d'indicatiu.
• Nominalitzacions.
• Adjectius neutres.
• Repetició de paraules i mots de la mateixa família.
• Molts connectors.

Àmbits d'ús : llibres de text, diccionaris, enciclopèdies, conferències.

2. Text narratiu

Narratiu : explica ordenadament fets (reals o imaginaris) i accions que es desenvolupen en el temps i en uns espais. Sovint mostra els canvis que es produeixen en els personatges d'acord amb un desenvolupament causal. Sol incorporar retrats de personatges i descriu els llocs i l'ambient on es produeix l'acció.

Característiques

• Estructura : plantejament, nus, desenllaç.
• Persona : primera (estil directe) i tercera persona (estil indirecte).
• Temes : des dels imaginaris als reals, passant pels humorístics o els de vivències personals.
• Relació de temps verbals : pretèrits imperfets i plusquamperfets en la situació inicial (passat llunyà); pretèrit perfet i indefinit en el desequilibri i en la situació final (passat recent).
• Connectors :
  • D'encadenament : al principi, i després, a continuació, llavors, finalment...
  • De ruptura : tot d'una, de sobte, però...
  • Lògics : de manera que, per això...
• Moltes anàfores i frases complexes.
• Signes de puntuació : guionet (o guió, en els diàlegs), signes d'admiració, d'interrogació, comes...

Produccions textuals : conte, novel·la, teatre, crònica, còmics, cinema, sèries televisives, reportatges... Narrador.

3. Text argumentatiu

Argumentatiu : vol convèncer. Estructura : introducció, cos argumentatiu, conclusió. Un exemple és el discurs polític.

Característiques (recursos)

• Cometes, guionets, citacions, interrogacions retòriques, ironia.
• Contar un relat.
• Repetició d'arguments.
• Argument d'autoritat.

Tipus d'arguments

• D'autoritat.
• De model.
• De benefici (dona sang, salvaràs vides).
• De malbaratament (no abandonis el curs ara, només queda mig curs).
• Causa-conseqüència.
• Exemple.
• De comparació.
• De justícia.
• Apel·lar a la quantitat (la majoria) o a la qualitat (diferent, original).
• Dades, xifres i estadístiques.
• Dilema.

Àmbits d'ús : articles d'opinió, publicitat, discursos polítics, debats.

Àmbits d'ús i finalitats

• Àmbits : periodístic, acadèmic, literari.
• Finalitats del text : informativa, orientativa, reguladora de la vida social, estètica.

Modalitat

Els textos expositius no tenen modalitat. La modalitat és un concepte que es relaciona directament amb la subjectivitat que es manifesta en el discurs. Així doncs, un text està modalitzat quan és molt subjectiu.

Marques de modalitat

• Fenòmens d'èmfasi (o-bli-ga-ci-ó).
• Modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exclamativa, exhortativa, desiderativa, dubitativa).
• Afixos, sufixos i prefixos.
• Lèxic valoratiu (categoria gramatical que intenta evidenciar els propòsits de l'emissor).
• Interjeccions (ah! llàstima!).
• Unitats fraseològiques (locucions, refranys, proverbis).
• Figures retòriques.
• Alternança de codi.

Impersonalitat

L'emissor no es mostra a través dels enunciats i tampoc no implica el receptor. És pròpia dels textos científics, especialitzats i divulgatius.

Fórmules lingüístiques

• Construccions impersonals reflexes amb subjecte genèric (es...).
• Construccions de subjecte determinat corresponents a hom, tothom, la gent...
• Construccions d'esdeveniment amb als (haver-hi, caldre, fer falta).
• Construccions amb semblar / paréixer.
• Passives.
• Infinitiu com a subjecte (cridar no és la solució).

Cohesió

Cohesió lèxica

• Repetició, hiponímia, hiperonímia, sinonímia, antonímia, camp semàntic, connectors.

Cohesió gramatical

• Anàfora : ahir va arribar Lluís; ell està content.
• Catàfora : vaig donar-li un llibre a Ana.
• El·lipsi.
• Deixi temporal : ahir, demà.
• Deixi personal : 1a i 2a persona (jo, meu, teu, tu).
• Deixi espacial : a Madrid, a la taula, a l'habitació.