Vicent Andrés Estelles : aportacions al gènere poètic, compromís cívic i llenguatge

Les aportacions de Vicent Andrés Estelles al gènere poètic

Estelles és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor absolutament representatiu de la postguerra. Va ser un referent favorable perquè es va reincorporar a la nostra escena literària en un moment decisiu de reprensa cultural del País Valencià; d’altra banda, els seus llibres van contribuir a reforçar-la.

En la poesia d’Estelles hi ha una reconstrucció de la memòria d’un petit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat. Es tracta d’un discurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura, perquè esquiva la temptació del pur joc verbal i del lirisme més o menys hermètic i privat. La mort tampoc no serà una entitat metafísica.

El poeta de Burjassot inventa la realitat per mitjà de la seua poesia. La poesia d’Estelles no es pot enquadrar en el realisme històric; es tracta d’un testimoniatge, d’una crònica o d’un document de la realitat. En la seua poesia, la realitat quotidiana apareix descrita amb un estil molt expressiu, construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua col·loquial. La poesia estel·lasiana mostra també una particular elaboració estilística i retòrica.

Una altra aportació important d’Estelles al gènere poètic és l’ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades amb una intenció paròdica o irònica. Aquest procediment li permet operar amb un cert distanciament. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l’amor, Estelles expressa la glòria i la misèria d’un país. El resultat és un discurs absolutament digne, amb el qual formula una crònica amarga i alhora esperançada.

Estelles forja el seu llenguatge literari sobre tres fonts:

• la llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment d’Ausiàs March;
• la llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana i valenciana, sobretot dels poetes del segle XX;
• la llengua col·loquial que va aprendre a l’horta durant la infantesa i que va mantenir viva durant tota la vida.

De vegades, la seua personalíssima elecció de les possibilitats expressives de l’idioma el va dur a emprar mots col·loquials i altres possibilitats lèxiques considerades vulgars.

Vicent Andrés Estelles: compromís cívic, temàtica amorosa i llenguatge poètic

Compromís cívic

Estelles es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble i defensa la dignitat personal i civil. En les Horacionses retrata la vida valenciana dels anys 60, barrejant València amb la Roma imperial i disfressant els seus enemics contemporanis de personatges de l’època. Mural del País Valencià és un conjunt de poemaris dedicats a exaltar la geografia i la història dels pobles valencians.

Temàtica amorosa

L’amor és una constant en l’obra d’Estelles, que s’aparta expressament de la retòrica amorosa tradicional. El cos de la dona és font de metàfores, sovint relacionades amb els fenòmens de la natura, i l’amor es presenta amb una gran intensitat expressiva. La sexualitat s’expressa sovint de manera molt directa, amb l’ús de mots propis del registre col·loquial.

Llenguatge poètic

La llengua poètica d’Estelles es construeix a partir de tres bases: la llengua del carrer, el català après a l’horta i viscut des de la infantesa.

Característiques més destacables del seu llenguatge poètic:

1. Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana: facilita l’acostament als lectors i és fidel a les pròpies arrels. Una de les grans fites és haver estat capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament, però alhora arrelat en la parla quotidiana del poble.
2. Ús de comparacions: sovint relacionen una idea abstracta amb un objecte absolutament quotidià i banal. També abunden les comparacions de caire eròtic.
3. Ús d’una adjectivació característica: utilització de la qualificació doble, anteposada i postposada al substantiu, que provoca un ritme lent. El contingut abstracte, culte, altisonant o solemne d’aquests adjectius és també rellevant.
4. Repetició de mots i sintagmes, i ús del polisíndeton.
5. La paròdia és un altre tret característic.
6. Les composicions mètriques són variades.
7. El poema confessió.
8. El poema diàleg.