La Il·lustració : raó, divulgació i literatura al segle XVIII

La Il·lustració

El segle XVIII és el segle de la Il·lustració. De fet, la Il·lustració, més que aportar idees noves, consisteix en la divulgació i l’aplicació a la ciència, la política, l’economia, la legislació i la moral dels principis teòrics formulats per la filosofia del segle XVII, basats en la raó i l’experiència (Descartes, Locke, Leibniz, etc.). Montesquieu, Voltaire i Rousseau van ser figures cabdals dins la Il·lustració. A França, el Regne Unit i Alemanya aquest corrent es dona amb més intensitat.

La Il·lustració difon els valors de la igualtat de drets, la tolerància, la llibertat, la dignitat de l’home i la necessitat de la seva instrucció, unes premisses que estaran al capdavant de la Revolució Francesa.

El pensament i la ciència

Cal recordar que, en el camp del pensament i de la ciència, el segle XVIII es caracteritza per l’afany d’investigació i de divulgació cultural. És el segle de les Llums i de l’Enciclopedisme. La raó és el màxim valor i és conduïda cap a l’experimentació, l’observació i el domini de la natura.

La literatura

La literatura es decanta cap al didactisme i la divulgació cultural i no cap a la creativitat artística. Ha de ser útil. Per als il·lustrats, la humanitat només progressarà i s’alliberarà de la tirania i la injustícia si la ignorància és suprimida. La narració i l’assaig van ser els gèneres més emprats per a la divulgació d’idees. Cal il·lustrar el poble. D’aquí l’abundància de novel·les tesi, de contes amb continguts filosòfics, de poemes didàctics, etc. Cal dir que moltes d’aquestes obres van ser prohibides i els seus autors perseguits pels poders establerts.

Per tant, les característiques literàries serien les següents:

• Predominen les idees racionalistes (la raó com a única font de coneixement) i un desig de millora de la humanitat.
• Interès pel progrés de les societats.
• Interès per les ciències.
• Continguts racionals. La narració i l’assaig van ser els gèneres més emprats per a divulgar aquestes idees. Extensió i formes: des de l’article fins al llibre llarg.
• Formes variades: dissertació, divagació, assaig, etc.
• Objectius morals i didàctics.
• Llengua clara i precisa.
• Rigidesa formal (academicisme, normes estètiques que tots els artistes havien de seguir).
• Temes grecollatins.
• La poesia esdevé narrativa, satírica, didàctica i erudita. Es troben faules i apòlegs en vers, odes al nou temps i als fets històrics, reflexions filosòfiques, sàtires edificants, etc. Imita temes i formes clàssiques.
• Cerquen en la construcció dels textos poètics la simetria i l’equilibri. Empren octaves, sonets, dècimes i romanços.
• En teatre, el gènere que predomina és la tragèdia (d’arrel clàssica, amb Racine com a màxim representant). L’escena està plantejada en cinc actes: en el primer hi ha el plantejament, en el tercer el nus i en el cinquè el desenllaç. La regla de les tres unitats (temps, lloc i acció) és present en totes les obres. També es conrea la comèdia. Se segueixen els models francesos del segle XVII de Corneille, Racine i Molière.