Salvat-Papasseit i J.V. Foix : poesia catalana d'avantguarda

Salvat-Papasseit i l'obra poètica

La seva obra poètica la integren sis títols :

• Poemes en ondes hertzianes (1919), expressa la descoberta futurista i la recerca d'una poètica personal.
• L'Irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l'anterior però on s'aprofundeixen les troballes del futurisme.
• Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d'inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría.
• La gesta dels estels: mostra de poemes (1922), on inicià un procés de mitificació de la realitat quotidiana a través de l'elegia i l'enyor.
• El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós.
• Óssa Menor: fi dels poemes d'avantguarda (1925), amb dibuixos de Josep Obiols, aparegut pòstumament i on el poeta abandona el fet quotidià per endinsar-se en l'angoixa i la proximitat de la mort.

Morí de tuberculosi als trenta anys. La seva vida i la seva obra estigueren sempre dedicades a l'exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l'heroisme i la lluita.

« Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat » — Salvat-Papasseit

J.V. Foix

J.V. Foix (Barcelona, 1893-1987), després de la guerra civil, decideix romandre al país i fer-se càrrec del negoci familiar de les pastisseries a Sarrià, escenari mític de molts dels seus poemes. Fou un destacat periodista, col·laborador i cap de cultura de La Publicitat, des del 1922 fins al 1936. En la impossibilitat d'exercir el periodisme en català, es concentra, aleshores, en un particular exili interior, en la reelaboració i la publicació de la seva obra. Com a testimoni de la tradició de l'avantguarda i fidel a les seves conviccions catalanistes, amb la voluntat de contribuir a la represa cultural, col·labora a les revistes més destacades de la immediata postguerra :

• Poesia
• Ariel
• Dau al Set

Per a les noves generacions de poetes més inquiets i originals, com Josep Palau i Fabre, Joan Brossa o Joan Perucho, i per als artistes emergents més trencadors amb l'art més convencional, com Joan Ponç o Antoni Tàpies, J.V. Foix, com Joan Miró, durant els anys quaranta i cinquanta, esdevé un referent ineludible. I no ho deixarà de ser, per a les noves generacions, fins als darrers moments de la seva vida.

L'investigador en poesia

Després d'haver publicat Gertrudis (1927) i KRTU (1932), llibres escrits sota l'influx del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme, evoluciona cap a una posició estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda sense abandonar el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat.

Fins als darrers moments de la seva pràctica literària, J.V. Foix es definí a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia.

Tècniques

• ús de l'escriptura automàtica ;
• associació de paraules i imatges ;
• defensa de la distorsió al·lucinatòria o onírica ;
• ús d'al·literacions i anàfores ;
• expressió mitjançant polaritats antagòniques : vell-nou, vida-mort...