Notes, résumés, travaux, examens et exercices d'Électronique de Concours administratif

Literatura catalana del segle XV: context i obres principals

Électronique10,13 KB

Context històric

Amb la mort sense descendència del rei Martí l'Humà l'any 1410 i la signatura del Compromís de Casp el 1412, es posa fi a la dinastia catalana i s'escull Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana, en lloc de Jaume II. El català continua sent la llengua nacional i arriba a la seva plenitud literària al segle XV, mentre que amb la dinastia de Trastàmara la societat es va castellanitzant progressivement.

Factors destacats del període:

  • Comerç pel Mediterrani, amb intercanvis amb altres països.
  • Invenció de la impremta, que facilita la difusió de la literatura.
  • Trasllat de la Cort reial a Nàpols i contacte amb la cultura i la literatura italianes.
  • Humanisme italià, que influeix en els autors catalans. Els seus fonaments
...
Continuer la lecture de "Literatura catalana del segle XV: context i obres principals" »

Les novel·les de cavalleria : Tirant lo Blanc et Joanot Martorell

Électronique2,53 KB

Les novel·les de cavalleria

En les novel·les de cavalleria es diferencien dos tipus :

  • Novel·les de cavalleria

    De tradició francesa i plenes d'elements meravellosos i de personatges sobrehumans, com Tristany i Isolda.

  • Novel·les cavalleresques

    Obres més modernes amb personatges humanitzats, accions realistes i ambients històrics i geogràficament propers, com Tirant lo Blanc.

Origen i característiques

Les novel·les cavalleresques apareixen a França durant la segona meitat del segle XII i tenen molt d'èxit. Són llegendes on els protagonistes són cavallers virtuosos (forts, intel·ligents, guapos, galants...) que van a la recerca d'aventures per aconseguir honor i l'amor d'una donzella. Apareixen fenòmens màgics (el rei Artús, Lancelot,...

Continuer la lecture de "Les novel·les de cavalleria : Tirant lo Blanc et Joanot Martorell" »

La Il·lustració : raó, divulgació i literatura al segle XVIII

Électronique3,57 KB

La Il·lustració

El segle XVIII és el segle de la Il·lustració. De fet, la Il·lustració, més que aportar idees noves, consisteix en la divulgació i l’aplicació a la ciència, la política, l’economia, la legislació i la moral dels principis teòrics formulats per la filosofia del segle XVII, basats en la raó i l’experiència (Descartes, Locke, Leibniz, etc.). Montesquieu, Voltaire i Rousseau van ser figures cabdals dins la Il·lustració. A França, el Regne Unit i Alemanya aquest corrent es dona amb més intensitat.

La Il·lustració difon els valors de la igualtat de drets, la tolerància, la llibertat, la dignitat de l’home i la necessitat de la seva instrucció, unes premisses que estaran al capdavant de la Revolució Francesa....

Continuer la lecture de "La Il·lustració : raó, divulgació i literatura al segle XVIII" »

A metafísica de Descartes: o eu pensante, Deus e o mundo

Électronique2,92 KB

O eu pensante e a teoría das ideas

A dúbida metódica e universal levounos a unha realidade incuestionable: a existencia dun eu pensante, a existencia dunha alma. Descartes remata dicindo que podo dubidar da existencia do meu corpo e do mundo que me rodea, pero non podo dubidar da existencia dos meus pensamentos, das miñas ideas, da miña subxectividade. A subxectividade é o conxunto de pensamentos, ideas, representacións… que flúen no meu eu. Non temos a seguridade de que estas representacións subxectivas se correspondan con feitos do mundo exterior. O gran reto de Descartes é atopar o modo de saber que as ideas sobre o mundo non son soños nin ilusións.

Descartes clasifica as ideas nestes tipos:

  • Adventicias ou adquiridas: son ideas
...
Continuer la lecture de "A metafísica de Descartes: o eu pensante, Deus e o mundo" »

Organisation territoriale et institutions : glossaire des notions clés

Électronique2,58 KB

Organisation territoriale et institutions

-Parroquia : division administrative inférieure à un municipio, composée de plusieurs villages (aldeas). C'est une catégorie reconnue, mais les entités de population ainsi désignées n'ont pas de personnalité juridique.

-Municipio : entité territoriale de base, dont la fonction est de fournir des services aux voisins. Le gouvernement et l'administration relèvent du concello, dont les membres sont élus au suffrage universel, le maire (alcalde) étant élu par les conseillers municipaux (concelleiros).

-Provincia : entité territoriale locale formée par un regroupement de municipios, dont la fonction est de promouvoir les intérêts provinciaux et de coordonner les services des municipios. Le...

Continuer la lecture de "Organisation territoriale et institutions : glossaire des notions clés" »

Història de la llengua catalana: del segle XII a l'actualitat

Électronique3,02 KB

Primers textos en català

  • Segona meitat del segle XII
  • Caràcter jurídic i religiós: Liber iudiciorum, codi de lleis visigot (primer llibre traduït); Homilies d'Organyà, passatges de l'evangeli
  • Segle XIII: Costums de Tortosa i Usatges de Barcelona

Ramon Llull

  • La seva contribució és important per a la consolidació del català
  • Codificació, lèxic i sintaxi: oracions subordinades i incorporació de unes 7.000 paraules
  • Trenca l'hegemonia del llatí
  • També escriu en castellà, àrab, occità i llatí

La cancelleria

  • Paper d'estandardització
  • Model de prosa que lliga llengua i poder
  • Implantació del model lingüístic de referència
  • Decisiu per a la diglòssia
  • Traducció literal
  • A finals del segle XIV es catalanitza més
  • Cancelleria: burocràcia de la Corona
...
Continuer la lecture de "Història de la llengua catalana: del segle XII a l'actualitat" »

L'empirisme : Locke et Hume, causalité et propriété

Électronique6,52 KB

O EMPIRISMO

Como exercicios propóñense 3 textos para analizar e facer un comentario guiado por preguntas:

  1. “De xeito que se alguén examina a súa propia noción de substancia pura en xeral, encontrará que non…. ao que chamamos substancia”. (J. Locke: Ensaio sobre o entendemento humano)

    1. Como se orixinan as ideas simples e que representan?

    2. Como se forman as ideas complexas?

    3. Que representa a idea de substancia?

    4. Que conclusión deriva Locke do anterior?

  2. “Pero cando unha determinada clase de acontecementos estivo sempre, en todos os casos, unida a outra, non temos xa escrúpulos en predicir unha coa aparición da outra e en utilizar…. o sentimento ou impresión a partir do que formamos a idea de poder causal e de conexión necesaria. Non hai

...
Continuer la lecture de "L'empirisme : Locke et Hume, causalité et propriété" »