Notes, résumés, travaux, examens et exercices d'Électronique de Secondaire

La révolution scientifique

Au XVIIe siècle a eu lieu la « révolution scientifique », qui a marqué la naissance de la science moderne. Ses fondements furent l'empirisme et le rationalisme.

L'empirisme fut formulé par l'Anglais Francis Bacon, qui créa la méthode scientifique ou expérimentale. Selon lui, seules l'observation et la réalisation d'expériences pratiques permettaient de formuler des lois scientifiques de portée générale.

Le rationalisme, développé par le Français René Descartes, défendit l'usage de la raison pour comprendre la réalité.

Le développement de la science et de la technique

L'application de la méthode scientifique a peu à peu écarté les croyances traditionnelles et a conduit à de grandes avancées...

Esmenta l'autor, el títol de l'obra a la qual pertany el fragment del text que tens a continuació i l'any aproximat en què va ser escrit

El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre, escrita durant les années setanta del segle XX. Pel que fa a les característiques específiques du text que podem observar a partir d'aquest fragment, esmentarem :

• Rèpliques : parlaments de cadascun dels personatges, és a dir, la conversa fictícia entre dues persones escèniques o més (que és la forma per excel·lència de la paraula en el teatre).
• Acotacions d'identificació : el nom dels personatges davant del seu parlament. Aquestes característiques li ofereixen al text un caràcter marcadament dialògic.

La Renaixença aux Îles Baléares

À Majorque, la revue La Palma (1840-1841) permit l'entrée du romantisme dans les îles, favorisa la récupération des textes médiévaux et établit des contacts avec la Catalogne.

Les auteurs les plus importants de la Renaixença baléare furent Marià Aguiló et Josep Lluís Pons i Gallarza.

La Renaixença valencienne

Sous l'influence du Majorquin Marià Aguiló, les Jocs Florals furent célébrés à Valence en 1859, puis ne furent répétés qu'en 1879, année où ils furent définitivement établis par Lo Rat-Penat, une société créée par l'écrivain Constantí Llombart dans le but de rassembler tous les valencianistes.

Bien que Llombart ait tenté de donner à la Renaixença valencienne une dimension...

Routers e as súas características

Proporcionan conectividade entre redes situadas en distintos lugares.

• Interpretan as direccións lóxicas da capa 3 (rede), no canto das direccións MAC das pontes e switches.
• Son capaces de cambiar o formato da trama.
• Posúen un elevado nivel de intelixencia e manipulan diferentes protocolos.
• Proporciónanlle seguridade á rede (son configurables).
• Reducen a conxestión da rede illando o tráfico e os dominios de colisión.

Tipos de routers segundo a súa localización

• De interior: trátase dun router para ser instalado nunha LAN para darlle servizo de encamiñamento á propia rede.
• De exterior: o router comunica nodos e redes no exterior da LAN.
• De fronteira: é un encamiñador que se encarga de comunicar routers

1. La Renovació del Teatre Català

(11). Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Després de la Guerra Civil, el teatre en llengua catalana va ser prohibit als escenaris professionals. A partir de 1946, el teatre català va reprendre les seues activitats, sempre sota censura. Durant la segona meitat dels anys 50 i 60 aparegueren fronts i plataformes independents, diferenciades dels professionals o comercials, com l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (destaquem Espriu i Brossa). I l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual va afavorir el naixement del teatre independent de lluita política que va revaloritzar les figures del director escenogràfic i l'intèrpret.

També va contribuir a la renovació...

Narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat

Els anys 70

El 1971, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells batejaren com a generació literària dels setanta un grup d'escriptors nascuts i formats a la postguerra, que donaven a conèixer la seua obra en un moment en què el realisme històric havia entrat en crisi.

Aquests escriptors destacaven una sèrie de trets comuns que els permetien parlar de generació. En primer lloc, estaven marcats pels canvis sociopolítics dels anys 50-60, per les conseqüències del Maig francès del 1968 i per l'agonia i el desenllaç final de la dictadura franquista. Tots compartien, doncs, uns mateixos elements formatius: tebeos, cinemes i més, que, mitificats i desmitificats, formaran part de l'obra d'aquests...

Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser prohibit dels escenaris professionals, fins que, el 1946, el teatre català va reprendre les seues activitats en règim professional i de forma pública, tot conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra.

Noves plataformes: l'ADB i l'EADAG

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primers dels seixanta, la renovació va provenir de fronts diferenciats dels estrictament professionals o comercials. Cal esmentar que es van fundar plataformes teatrals creades al marge de l’escena professional i oficial com l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià

Orixe e teorías do coñecemento

Platón: distingue entre opinión (doxa) e ciencia (episteme):

• Coñecemento racional (episteme): obxectivo, certo, ten por obxecto as ideas, alcánzase mediante a razón.
• Coñecemento sensible (doxa): subxectivo, falible, ten por obxecto as cousas sensibles, alcánzase mediante a razón.

Aristóteles: os sentidos son a fonte última de todo coñecemento e captan realidades particulares e sensibles; a razón traballa sobre o proporcionado polos sentidos e elabora conceptos que expresan as esencias universais das cousas concretas.

Racionalismo: os sentidos non son fontes fiables de coñecemento obxectivo; a razón, por reflexión interna, pode chegar a descubrir no seu interior verdades innatas que son absolutamente...