Notes, résumés, travaux, examens et problèmes d'Électronique

Les novel·les de cavalleria

En les novel·les de cavalleria es diferencien dos tipus :

• Novel·les de cavalleria

  De tradició francesa i plenes d'elements meravellosos i de personatges sobrehumans, com Tristany i Isolda.

• Novel·les cavalleresques

  Obres més modernes amb personatges humanitzats, accions realistes i ambients històrics i geogràficament propers, com Tirant lo Blanc.

Origen i característiques

Les novel·les cavalleresques apareixen a França durant la segona meitat del segle XII i tenen molt d'èxit. Són llegendes on els protagonistes són cavallers virtuosos (forts, intel·ligents, guapos, galants...) que van a la recerca d'aventures per aconseguir honor i l'amor d'una donzella. Apareixen fenòmens màgics (el rei Artús, Lancelot,...

Le Noucentisme : un mouvement politique et culturel

Le Noucentisme est un mouvement politique et culturel catalan né en 1906, à la suite de trois publications majeures : La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, le Glosari d'Eugeni d'Ors et Els fruits saborosos de Josep Carner, ainsi que de la tenue du Premier Congrès international de la langue catalane.

Enric Prat de la Riba (1870-1917)

En 1906, Enric Prat de la Riba publie La nacionalitat catalana, dans lequel il expose son projet politique et culturel.

Dirigeant de la Lliga Regionalista, d'abord à la tête de la Diputació de Barcelona puis de la Mancomunitat de Catalunya, Prat de la Riba entreprend un immense travail de rénovation de la Catalogne. Dans le domaine culturel, il crée...

La Mancomunitat

Josep Maria de Sagarra

Né en 1894 dans une famille de propriétaires ruraux résidant à Barcelone, Josep Maria de Sagarra reçoit une formation littéraire dans les milieux catalanistes de l’époque. Dès sa jeunesse, il se professionnalise dans le journalisme, puis, vers la fin des années 1920, dans la production théâtrale.

Entre 1939 et 1940, il vit hors de Catalogne. Durant l’après-guerre, il se consacre à la traduction (traductions en catalan de la Divine Comédie de Dante et d’œuvres de Shakespeare) et à la scène, dès que les œuvres en catalan sont tolérées. Il rédige également ses mémoires. Il collabore à des activités clandestines de la résistance, puis se rapproche des sphères officielles du régime franquiste....

Les comtés catalans

Le comte de Barcelone, Guifré el Pelós (Wifred le Velu), unit les comtés d'Osona, de Gérone et de Barcelone.

Le territoire où s'est formé le catalan

L'aire primitive où s'est formé le catalan comprenait les comtés catalans qui constituaient la Marca Hispànica, un territoire situé au nord de la Corbera, une chaîne de montagnes, et des fleuves comme le Llobregat et le Segre. À partir du comte Guifré el Pelós, les comtés carolingiens se sont progressivement unis et ont élaboré une politique commune avec le comté de Roussillon (de langue catalane). Cet ensemble constitue la Catalogne Vieille. Guifré el Pelós repeupla Osona et le Bages au IXe siècle ; les colons y implantèrent le catalan, dont le foyer originel...

1. Context sociopolític i narrativa dels anys 70 (narrativa)

Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l’abolició de la Generalitat, de l’Estatut i dels partits polítics, així com la prohibició de l’ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.

Després del 39, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l’exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa publicada fins als anys seixanta rebutgés tractar directament la realitat i ho fes per mitjà de mites (com Mites de Jordi Sarsanedas). Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantàstica. Una altra...

1. L'après-guerre et le réalisme social

Durant l'immédiate après-guerre, le théâtre en catalan fut complètement interdit et banni des scènes. Pendant cette période, le théâtre se caractérisa par la reprise d'œuvres antérieures à la guerre et par la création de textes soumis à une censure rigoureuse. Dans ce contexte, se distingue la reprise et la représentation d'œuvres nouvelles de Josep Maria de Sagarra.

Au milieu des années cinquante, une reprise s'amorce avec les créations de Salvador Espriu, Joan Oliver, Joan Brossa et Manuel de Pedrolo. Le néoréalisme, les courants existentialistes et la puissante influence du théâtre épique de Bertolt Brecht firent évoluer notre théâtre des années soixante vers le réalisme...

La narrativa cavalleresca : orígens

Els romans courtois

Els romans courtois són l'origen de la narrativa cavalleresca i van irrompre en la tradició literària francesa al segle XII. Es tracta d'un gènere cortesà, narracions en vers destinades a la lectura davant del públic de la cort, que tenen en compte els ideals cavallerescos i la participació de la dama en la vida cortesana.

Els protagonistes són cavallers errants, vinculats a la cort del rei Artús, que busquen aventures: rescatar una dama raptada per un ésser de l'altre món o recuperar un objecte desaparegut de gran valor. El cavaller, valent i lleial, ha de superar una sèrie de proves per perfeccionar-se i depurar-se com a cavaller i, al final, pot aconseguir l'èxit en la seva...

Orixe e teorías do coñecemento

Platón: distingue entre opinión (doxa) e ciencia (episteme):

• Coñecemento racional (episteme): obxectivo, certo, ten por obxecto as ideas, alcánzase mediante a razón.
• Coñecemento sensible (doxa): subxectivo, falible, ten por obxecto as cousas sensibles, alcánzase mediante a razón.

Aristóteles: os sentidos son a fonte última de todo coñecemento e captan realidades particulares e sensibles; a razón traballa sobre o proporcionado polos sentidos e elabora conceptos que expresan as esencias universais das cousas concretas.

Racionalismo: os sentidos non son fontes fiables de coñecemento obxectivo; a razón, por reflexión interna, pode chegar a descubrir no seu interior verdades innatas que son absolutamente...

Averroísmo latino e a relación entre razón e fe

Nesta época cobra importancia a figura de Averroes, que fai unha lectura racional e desplatonizante dos escritos aristotélicos. Con el nace o averroísmo latino, que ten a súa orixe na Facultade de Artes de París e cuxo máximo representante foi Siger de Bravante. Os averroístas latinos, laicos na súa maioría, defenden tres teses principais: as dúas primeiras son interpretacións que Averroes fai de determinados puntos escuros da filosofía aristotélica, e a terceira é a posición de Averroes respecto das relacións entre razón e fe. Estas teses son:

As tres teses do averroísmo latino

• O mundo é eterno, e esa eternidade afecta a todas as especies, incluído o ser humano. Só os individuos